La comunicació humana

Un bon llibre per analitzar la complexitat de la comunicació humana és el de Paul Watzlawick titulat Teoria de la comunicación humana. En aquest es presenten les característiques bàsiques de la comunicació dels humans i com aquesta pot resultar contradictòria i en ocasions patològica.

Com a punt positiu, al llarg de la lectura s’analitzen situacions comunicatives concretes. I, hi ha un capítol en el qual s’extreuen fragments de l’obra “Quién le teme a Virginia Woolf?” per observar les relacions entre els diferents personatges i fer-ne una interpretació objectiva.

Exemple de la pàgina 152 del llibre:

Jorge: No es agradable lo que has dicho, Marta.

Marta: ¿No es qué?

Jorge: ...agradable.

Marta persiste con menos elegancia:

Marta: Me gusta verte enojado, es como más me gustas... enojado. Eres siempre tan... tan... molusco. No tienes...¿cómo diría...?

Jorge: ...¿agalllas...?

Marta: ¡SIEMPRE CON TUS EUFEMISMOS! (Pausa) [Pàg. 14.].

Después todos ríen.”

Després d’aquest fragment es comenta el següent:

El riure sembla indicar acceptació de tal manera que té un efecte estabilitzador, homeostàtic. Però ara ja resulta evident quant de generalitzada és la seva simetria ja que fins i tot el més lleu desordre per part d’un d’ells desencadena una nova batalla perquè l’altre es torna immediatament i iguala les seves posicions. [Pàg. 152]

D’altra banda, per entendre aquestes explicacions és important haver llegit les pàgines precedents ja que és on s’entenen elements com: acceptació de la comunicació desqualificació de la comunicació, la confirmació, el rebuig, la impenetrabilitat, la escalada simètrica, complementarietat rígida, ...

Finalment, és una bona lectura per un futur psicopedagog el qual ha d’adquirir unes competències emocionals i comunicatives que li permetin relacionar-se amb tot tipus de persones (pares, mestres, ...) de manera que entengui tot allò que hi ha darrera d’una situació comunicativa i sàpiga respondre amb l’eficàcia pròpia d’un bon professional. 

Referència bibliogràfica:

Watzlawick, Paul; Beavin, Janet y Jackson, Don D.: Teoría de la comunicación humana: interacciones, patologías y paradojas, Barcelona; Editorial Herder, 1995.

Altres enllaços relacionats amb la teoria de la comunicació:

Mirié, Marija. [www] 

http://copresida.gob.do/estigma/recursos/M.Miric_Estigma_social_desde_la_TCH.pdf (18.01.11)

Aprenem dels errors

"Aprendemos de los errores mucho más que de los éxitos" J. O'Connor i J. Seymour.

O'Connor i Seymour són els autors del llibre Introducción a la programación neurolingüística en el qual presenten el model TOTE: Test-Operate-Test-Exit, Prova-Operació-Prova-Sortida. Aquest model, es basa en la idea de que els errors són útils ja que són resultats que no volem en el context on ens trobem i serveixen com a informació per apropar-nos a l'objectiu que perseguim.

Cal tenir present que la PNL es centra en com aprendre millor sense tenir en compte el què s'aprèn. Els autors del llibre defensen que la manera més ràpida i efectiva d'aprendre és utilitzar allò que succeeix de manera natural.

En referent als fracassos i errors, al llarg de la lectura es cita a Robert Dilts, un autor que ha desenvolupat una tècnica per convertir el que es pot veure com un fracàs en informació útil per aprendre tenint en compte els passos següents:

1)    Qüestionar quina és l’actitud o creença problemàtica, en quina àrea s’obtenen els resultats no desitjats, quins mals sentiments provoquen i quines imatges ens susciten.

2)    Agafar consciència de les pròpies sensacions i quina funció tenen.

3)    Identificar una experiència positiva que pugui succeir en el futur.

4)    Construir una imatge de l’objectiu o l’actitud desitjats que tingui en compte el que s’ha après de les sensacions, imatges i paraules associades a la creença.

5)    Pensar en els objectius amb una anticipació positiva.

Com es pot observar, els passos seguits són ja coneguts per nosaltres; la tècnica d’imaginar una situació tal com ens agradaria que fos s’aplica a qualsevol objectiu i ens permet aprendre d’experiències passades.

Altres idees sobre l’aprenentatge que es poden anar captant al llarg de la lectura són:

-        El vertader aprenentatge significa aprendre altres maneres de fer el que s’ha aconseguit realitzar.

-        Per aprendre el màxim possible de qualsevol situació o experiència, es necessita recollir informació des del major nombre de punts de vista possibles.

-        Les creences positives són permisos que estimulen les nostres capacitats. 

Finalment, l’aprenentatge és una aproximació successiva a aquell estat al qual desitgem arribar. Personalment, penso que no existeix una única manera d’aprendre però que, tal com afirmen els autors esmentats, els errors són una font d’aprenentatge molt important en la vida de qualsevol persona.

Font: 

O'CONNOR J., SEYMOUR J. (1995). Introducción a la programación neurolingüística. Barcelona: Urano.