miércoles, 3 de noviembre de 2010

Carl G. Jung i l'inconscient col·lectiu

Qui és Car1 G. Jung?
Metge, psiquiatre i psicòleg suís (Kesswil, Thurgau 1876 - Kiisnach, Zliric 1961).
La seva aportació fonamental: 
  • Relacionar la libido amb el conjunt de l'energia vital de la psique
  • Estudi de l'inconscient col.lectiu, que ell va estudiar en els mites, les llegendes i les tradicions, les idees religioses i l'art, així com a partir dels somnis i la imaginació.
En paraules de Gerad Wehr, Jung fou l'alumne més creatiu de Freud, amb qui va poder discutir de tu a tu, que fou capaç de formular la crítica constructiva que exigia la investigació psicològica moderna.


El pensament científic de Jung

Els primers treballs de Jung són: 
  • Estudis experimentals sobre las associacions lliures
  • Estudi de la demència precoç.
Cal destacar la conferència sobre: La importáncia del padre en el destino del individuo. Una de les més convincents en la literatura psicoanalítica sobre aquesta matèria. Tenint en compte que la psicoanàlisi ha valorat sempre més la figura materna que la paterna.

Col·laboració científica amb Freud: Jung va donar assenyalats serveis a la psicoanàlisi tal com Freud la va entendre. També, l'abordatge psicoanalític de les psicosis procedeix, en gran part, de Jung.
Participa amb l'organització internacional del moviment. Funda l'any 1911 la Societat Internacional
de la Psicoàlisi, i Jung en fou elegit president.


Concepte d'inconscient i d'arquetip

L'aspecte més important del pensament de Jung queda concentrat en l'oposició conscient-inconscient.
  • L'inconscient, per a Jung, seria tot el fons psicològic personal, el dispositiu primitiu de totes les activitats psíquiques. Aquí conviuria el bo i el dolent, el diví i el diabòlic, l'ideal i el sensual, aportant amb totes les seves energies la vida a l''individu. 
  • L'inconscient individual naixeria i s'elaboraria sobre el fons de l'inconscient col.lectiu.
  • L'inconscient col·lectiu seria la trama bàsica o la matèria primera de tota la vida psicològica de la humanitat en general, passada i futura, per damunt de les vicissituds del temps, de les particularitats concretes i de les circumstàncies individuals.És com un dipòsit de tota l'experiència humana i de totes les vivències que poden donar-se en la naturalesa personal.
Aquest concepte d'inconscient col.lectiu estaria basat en determinades observacions genials que Jung recull del fet de l'identitat de certes llegendes, mites i motius folklòrics que es repeteixen, en formes idèntiques, en llocs absolutament apartats entre si, en el temps i l'espai. I també se sustenten en el fet que en certes ocasions alguns malalts mentals reprodueixen exactament imatges semblants a les que poden trobar-se en els
antics textos de civilitzacions antiquissimes i remotes (arcaiques), motiu pel qual Jung anomena "arquetips" a aquesta mena d'imatge i de pensament.

  • Arquetip del llatí 'archetypum'i aquest del grec, 'archétypos' (d"archein', ésser el primer, i 'typos: model): model original i primitiu en un art o en qualsevol altra cosa.

Després d'entendre la idea d'inconscient col·lectiu, us pregunto:
Penseu que pot existir realment una base psicològica comuna a totes les persones? Si és així quines experiències viscudes per vosaltres ho podrien fonamentar?

Personalment, crec que realment podria existir una part d'inconscient compartida per tots nosaltres de la qual no en podem dir gaire perquè no coneixem les connexions reals, no les veiem, però sí en podem observar els resultats. Un exemple que els mestres segurament coneixeu és el dels mandales, dibuixos en cercle que fan gairebé tots els nens i nenes del món independentment d'on visquin.


Míriam Duran
 
Font:
http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewFile/44932/60356

7 comentarios:

  1. Fantàstica introducció a la figura i obra de Jung, Míriam!
    Segur que crida l'atenció a més d'un dels teus companys i l'encurioseix a aprofundir en el seu coneixement.

    ResponderEliminar
  2. El cert és que C.G. Jung va desenvolupar la noció d'inconscient que Freud sempre havia limitat en l'àmbit individual.
    Així doncs, Jung va decantar-se per la part desconeguda de l'ésser humà i va establir un nexe entre totes les persones dins del que va anomenar, com molt bé comentes, l'inconscient col·lectiu com a fonament de la imaginació. D'aquesta manera creia en l'existència d'un fons comú universal, productor d'arquetips (imatges i símbols) independents, és a dir, que heretem dels nostres avantpassats i que són comuns a tot el món.

    ResponderEliminar
  3. Hola Míriam em sembla molt interessant la pregunta que planteges.
    Jo, de la mateixa manera que tu, també crec que existeix un inconscient col•lectiu. L’espècie ha anat evolucionant de manera conjunta, de manera que ens ha anat capacitat per poder-nos adaptar al món on vivim. Per tant tots tenim aquest inconscient col•lectiu que ens fa actuar de la mateixa manera davant determinades situacions. És cert que no tots actuarem igual, però si que tindrem una base comuna.
    Un exemple molt encertat és el que poses sobre els “gargots” dels infants.

    Molt interessant el tema, per aquest motiu t’escric un enllaç on es parla del concepte:
    http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/soci39pr.htm

    Fins aviat,

    Carina Cullell.

    ResponderEliminar
  4. PD: Si vols mirar l'enllaç, els has de posar de costat, un darrera l'altra!

    ResponderEliminar
  5. Hola Míriam!!

    Personalment crec que sí que existeix un inconscient col·lectiu i com deia Jung, es demostra en els arquetips que s'han anat recopilant al llarg dels segles. No sé si realment parlem d'una base psicològica comuna o de quelcom atemporal, arrelat en el no-res, i propi de tots.

    Hi ha una autora que es diu Clarissa Pinkola Estés (doctora en estudis interculturals i psicologia clínica, psicoanalista junguiana, poetessa, contadora, i guardariana dels antics contes de la tradició latinoamericana) que va ser directora executiva del C.G Jung Center for Education and Research i que va estar 20 anys escrivint el llibre "Mujeres que corren con los lobos" (2007).

    En aquest llibre, l'autora fa un recull de contes ancestrals que parlen de la "dona salvatge" i els analitza. Aquesta dona salvatge representa l'arquetip de la dona, aquella dona que dóna forma a l'inconscient col·lectiu de totes les dones.

    "En húngaro se llama "Ö Erdöben", Ella la de los bosques, y Rozsomák, el Tejón Hembra. En navajo es "Na'Ashjé'ii Asdzáá", La Mujer Araña que teje el destino de los seres humanos y los animales, las plantas y las rocas. En Guatemala, entre muchos nombres, es "Humana de Niebla", el Ser de la Niebla, la mujer que siempre ha existido. En japonés es "Amaterasu Omikami", La Divinidad que trae toda luz y toda conciencia. En el Tíbet se llama "Dakini", la fuerza danzante que otorga clarividencia a las mujeres. Y la lista de nombres sigue. Y ella sigue. (...)".

    L'autora proposa fer el recull de contes perquè les dones puguin entrar en contacte amb aquest inconscient col·lectiu femení "(...) los antiguos relatos, me han enseñado que la maltrecha vitalidad de las mujeres se puede recuperar efectuando amplias excavaciones "psíquo-arqueológicas" en las ruinas del subsuelo femenino. Recurriendo a estos métodos conseguimos recobrar las maneras de la psique instintiva natural y mediante su personificación en el arquetipo de la Mujer Salvaje, podemos discernir las maneras y los medios de la naturaleza femenina más profunda. La mujer moderna es un borroso torbellino de actividad. Se ve obligada a serlo todo para todos. Ya es hora de que se restablezca la antigua sabiduría."

    He volgut fer aquesta aportació perquè crec que la Clarissa Pinkola és una gran exponent de la psicologia jungania (tot i que ella no es centra amb la figura del pare, sinó amb la de la dona).

    M'ha agradat molt la teva aportació perquè crec que és un tema que hauríem d'obrir constantment a debat i no deixar-lo de banda perquè la ciència no hi sap donar resposta.

    Gràcies i fins aviat!

    ResponderEliminar
  6. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  7. Justament avui tinc l'últim exàmen de la carrera (psicologia) i parlaré de Jung. Trobo fascinant el tema dels arquetips. Com pot ser que es reprodueixin els mateixos patrons en cultures completament diferents o que alguns malalts mentals reprodueixin imatges de mites antics sense coneixer-los? no se, és impresionant. Bona entrada!

    ResponderEliminar