La sensació i l'estimulació precoç

"Si a un recién nacido de sólo 2 días de edad se le permite lateralizar entre un pañal embebido en líquido anmiótico de su madre y otro pañal embebido en suero fisiológico o líquido amniótico extraño, se puede observar que el niño reacciona dirigiéndose hacia el líquido amniótico de su madre, lo que significa que este niño de apenas dos días es capaz de reconocer la existencia del medio ambiente en el cual estaba inserto." Dr. Víctor Femández H

El meravellós món de les sensacions és el primer que coneixem els éssers humans. Ja durant el període intrauterí, comencem a rebre estímuls de l'entorn immediat com són la veu de la mare o la música que aquesta escolta. 

Després de cercar informació entorn l'estimulació precoç i les primeres sensacions que percebem, he trobat una síntesi d’una conferència molt útil per entendre fins a quin punt les sensacions són tant vitals per l’existència humana.

El Dr. Víctor Fernández H. en la conferència "Estimulación temprana: los cruciales primeros 3 años" explica diferents experiències o investigacions que justifiquen en gran mesura que les sensacions es comencin a percebre abans del naixement, així com també, la necessitat d’estimulació en els primers anys de vida.

A continuació, destaco alguns punts que he trobat essencials per entendre la capacitat de sentir que poseeix el fetus:

• Abans del naixement. Agregant sucrosa en el líquid amniòtic es pot observar que la ingesta d’aquest líquid és major, demostrant que els receptors gustatius es troben actius.

• Treballs recents indiquen que el nounat tindrà preferència per la música que la seva mare escoltava abans de néixer. Això senyala que hi ha percepció acústica dins de la cavitat uterina.

• Observant els receptors de tactopressió que hi ha en la regió bucal i peribucal del nen recent nascut es verifica que hi ha hagut una gran activitat en aquestes.

Altres punts de la conferència que m’agradaria emfatitzar per entendre millor la necessitat d’estimulació precoç dels nens i nenes a les primeres esdats serien els següents:

• L’any 1938 sorgeixen les primeres publicacions de Harold Skeels i col·laboradors de Iowa Child Welfare Research Station dels Estats Units. En aquestes es demostrava com nens retardats mentals milloraven el seu nivells intel·lectual en ser apartats molt aviat dels orfenats i transferits a ambients enriquits d’estímuls afectius i cognitius.

• Estudis recents senyalen que l’estimulació que prové de l’entorn resulta ser indispensable per la formació adequada de l’arquitectura cortical, demostrant que la diferenciació en certes àrees (somatosensorial, visual i motora) depenen en gran mesura de l’estimulació rebuda.

• Altres treballs indiquen que la desnutrició calòrica-proteica, durant els primers anys de vida, produeix un retard significatiu del creixement cerebral evident que va acompanyat d’un sever retard psicomotor i afectiu.

Amb tot, tenim prou dades com per saber que l’estimulació de les sensacions esdevé la base del desenvolupament de les persones. A classe, ja havíem remarcat la interacció constant que hi ha entre el cos i la ment, penso que després d’aquesta recerca encara s’entén més la necessitat d’estímuls (cognitius, afectius) per tenir unes estructures neuronals més desenvolupades a les primeres edats.

Míriam Duran