Qui és Car1 G. Jung?
Metge, psiquiatre i psicòleg suís (Kesswil, Thurgau 1876 - Kiisnach, Zliric 1961).
La seva aportació fonamental:
- Relacionar la libido amb el conjunt de l'energia vital de la psique
- Estudi de l'inconscient col.lectiu, que ell va estudiar en els mites, les llegendes i les tradicions, les idees religioses i l'art, així com a partir dels somnis i la imaginació.
En paraules de Gerad Wehr, Jung fou l'alumne més creatiu de Freud, amb qui va poder discutir de tu a tu, que fou capaç de formular la crítica constructiva que exigia la investigació psicològica moderna.
El pensament científic de Jung
Els primers treballs de Jung són:
- Estudis experimentals sobre las associacions lliures
- Estudi de la demència precoç.
Cal destacar la conferència sobre: La importáncia del padre en el destino del individuo. Una de les més convincents en la literatura psicoanalítica sobre aquesta matèria. Tenint en compte que la psicoanàlisi ha valorat sempre més la figura materna que la paterna.
Col·laboració científica amb Freud: Jung va donar assenyalats serveis a la psicoanàlisi tal com Freud la va entendre. També, l'abordatge psicoanalític de les psicosis procedeix, en gran part, de Jung.
Participa amb l'organització internacional del moviment. Funda l'any 1911 la Societat Internacional
de la Psicoàlisi, i Jung en fou elegit president.
Concepte d'inconscient i d'arquetip
L'aspecte més important del pensament de Jung queda concentrat en l'oposició conscient-inconscient.
- L'inconscient, per a Jung, seria tot el fons psicològic personal, el dispositiu primitiu de totes les activitats psíquiques. Aquí conviuria el bo i el dolent, el diví i el diabòlic, l'ideal i el sensual, aportant amb totes les seves energies la vida a l''individu.
- L'inconscient individual naixeria i s'elaboraria sobre el fons de l'inconscient col.lectiu.
- L'inconscient col·lectiu seria la trama bàsica o la matèria primera de tota la vida psicològica de la humanitat en general, passada i futura, per damunt de les vicissituds del temps, de les particularitats concretes i de les circumstàncies individuals.És com un dipòsit de tota l'experiència humana i de totes les vivències que poden donar-se en la naturalesa personal.
Aquest concepte d'inconscient col.lectiu estaria basat en determinades observacions genials que Jung recull del fet de l'identitat de certes llegendes, mites i motius folklòrics que es repeteixen, en formes idèntiques, en llocs absolutament apartats entre si, en el temps i l'espai. I també se sustenten en el fet que en certes ocasions alguns malalts mentals reprodueixen exactament imatges semblants a les que poden trobar-se en els
antics textos de civilitzacions antiquissimes i remotes (arcaiques), motiu pel qual Jung anomena "arquetips" a aquesta mena d'imatge i de pensament.
- Arquetip del llatí 'archetypum'i aquest del grec, 'archétypos' (d"archein', ésser el primer, i 'typos: model): model original i primitiu en un art o en qualsevol altra cosa.
Després d'entendre la idea d'inconscient col·lectiu, us pregunto:
Penseu que pot existir realment una base psicològica comuna a totes les persones? Si és així quines experiències viscudes per vosaltres ho podrien fonamentar?
Personalment, crec que realment podria existir una part d'inconscient compartida per tots nosaltres de la qual no en podem dir gaire perquè no coneixem les connexions reals, no les veiem, però sí en podem observar els resultats. Un exemple que els mestres segurament coneixeu és el dels mandales, dibuixos en cercle que fan gairebé tots els nens i nenes del món independentment d'on visquin.
Míriam Duran
Font:
http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewFile/44932/60356
