lunes, 13 de diciembre de 2010

Centres energètics i emocions



La imatge mostra la localització dels principals Centres Energètics del cos humà. Aquests centres estan especialitzats en absorbir l’energia i distribuir-la a les glàndules, centres nerviosos i òrgans corporals.

La funció dels Centres Energètics està relacionada amb la consciència i, sobretot, amb les emocions que afecten al flux d’energia a través dels centres. Quan el cos emocional de la persona presenta una alteració relacionada amb una dificultat emocional d’una àrea determinada, aquesta alteració emocional es tradueix en una alteració del flux d’energia d’un centre determinat.

Per tant, cada Centre Energètic es pot relacionar amb un tipus d’emocions (i amb elements espirituals). L’alteració del flux energètic pot suposar un estrés crònic que afecti negativament al cos físic.

La font de la imatge i de la definició és la següent:

D’aquesta web, he agafat només algunes idees que poden ser útils pel tema de les emocions relacionades amb el cos però que formen més part de la parapsicologia més que no pas d’elements estrictament científics. 
Tal com s’explica en la web següent:

Una altre enllaç on trobareu la descripció dels centres és:

Finalment, podem qüestionar l’existència d’aquests centres energètics i us convido a trobar-los passant la mà a pocs centímetres del vostre cos i notant en els punts que marca la imatge com un punt d’escalfor.


Miriam

jueves, 2 de diciembre de 2010

"Más amor, y menos química"

“Más amor, y menos química” és el títol d’un llibre que proposa gestionar les emocions per viure més feliç sense haver de prendre fàrmacs innecessàriament. Es tracta d’una obra escrita per la psicòloga Carolina García la qual explica molts dels continguts que hem treballat a classe d’una manera lleugera i interessant.

A continuació posaré alguns fragments del llibre per mostrar-vos una mica de què tracta la lectura:

Les carències afectives i les seves conseqüències

El amor es un término universal que utilizamos los seres humanos para interpretar las relaciones afectivas con otras personas; es el lazo o sentimiento que une a las personas y que los psicólogos definen como principalmente apego. El apego es una emoción que existe des de que nacemos, es algo innato y biológicamente obligatorio.” Pàg. 45

La depresión es un trastorno emocional que hace referencia a un conjunto de síntomas que repercuten en la esfera afectiva del individuo.” Pàg. 49

Los celos se pueden definir como un estado emotivo ansioso que padece una persona y que se caracteriza por el miedo ante la posibilidad de perder lo que se posee, o que se considera que se posee, o se debiera poseer.” Pàg. 55

La asertividad es un comportamiento que nos aporta fuerza y valor para defender nuestros derechos, opiniones, sentimientos y creencias, respetando al mismo tiempo los derechos y las opiniones de los demás.” Pàg. 69


La comunicació emocional

La comunicación emocional és la comunicación con el otro. El ser humano comunica todo su ser, se manifiesta de forma global, se afirma en cada gesto. Cada uno de los actos, gestos y palabras que manifestamos son lo que definen quiénes somos y lo que necesitamos.” Pàg. 79

La automotivación es lo que nos permite hacer un esfuerzo para modificar nuestro estado de ánimo, físico o mental, no porque nos anime nadie, sino porque queremos hacerlo. Nos motivamos a nosotros mismos cuando sabemos lo que queremos conseguir y cómo conseguirlo; es una habilidad fundamental en el control de nuestra propia afectividad.” Pàg. 87

Decàleg de supervivència (segons l’autora)

-         Estimar-nos a nosaltres mateixos per estimar als altres
-         Treballar l’autoestima
-         Treballar el sentit de l’humor
-         Practicar la relaxació per millorar la nostra capacitat d’estimar
-         Entendre la importància del que pensem combatent els pensaments negatius i pensant en positiu.
-         La importància de portar un diari o autoregistre
-         Expressar les emocions i regular-les
-         Entrenar les habilitats socials
-         Conèixer l’estil de comportament

El llibre conclou tot destacant què significa tenir una bona salut emocional tot dient que les persones que emocionalment són sanes tenen un control sobre els seus pensaments, sentiments i comportaments, se senten bé amb elles mateixes i mantenen bones relacions interpersonals.

Finalment, és un llibre per recomanar no només perquè repassa conceptes psicològics importants sinó perquè permet entendre’s una mica més a un mateix.

Miriam

miércoles, 17 de noviembre de 2010

Enllaços i reflexions sobre l'estat de fluïdesa


Indagant una mica sobre el tema de l’estat de fluïdesa he trobat una tesi molt interessant sobre la relació existent entre l’experiència subjectiva de l’estat de fluïdesa i la comprensió lectora. Es tracta d’un treball realitzat de G. I. Calderón Sánchez de la “Universidad de las Américas Puebla”.

"Calderón Sánchez, G. I. 2003. Relación entre la experiencia subjetiva del estado de fluidez y la comprensión lectora. Tesis Licenciatura. Psicología. Departamento de Psicología, Escuela de Ciencias Sociales, Universidad de las Américas Puebla. Mayo."

Podeu fer-hi un cop d’ull a l’enllaç següent:

En un altre enllaç he trobat els avantatges d'aplicar a nivell empresarial el "lideratge centrat", aquell que es sutenta en emocions positives tenint en compte les condicions per l'estat de fluïdesa!

Per a qui li interessi:

Reflexionant una mica, la lectura d’una novel·la o un bon llibre pot ser una manera d’entrar en l’estat de fluïdesa durant hores. Hi haurà qui potser necessiti jugar a un joc d’ordinador o potser mirar el seu programa de televisió preferit. Només cal trobar allò que ens agradi i ens motivi per tal de perdre la noció del temps i fruir del moment. Amb tot, si trobem una feina o professió que ens estimuli segons les nostres competències aquesta ens permetrà viure la vida més intensament.

Si voleu podeu comentar alguna activitat que fa que estigueu immersos en ella durant hores!


Míriam

viernes, 12 de noviembre de 2010

Allen Carr i el seu mètode antitabac

Allen Carr és l'autor del llibre d'autoajuda per deixar de fumar més venut del món, aquest es titula "Es fácil dejar de fumar si sabes cómo". La mort del seu pare a causa d'un càncer de pulmó i la de la seva germana Marion uns anys després per un càncer de pit van ser determinants perquè Allen abandonés la seva adddició al tabac i comencés a ajudar a d'altres persones a lluitar contra el tabac.

Va començar explicant la seva experiència a grups de fumadors reunits al saló de casa seva amb un mètode que desmentia les falses creences que podia tenir el fumador sobre l'hàbit tòxic. I, al 1987 va escriure el llibre d'autoajuda que el va portar a la fama, un "bestseller" present en 45 països i 30 nacions amb clíniques que utilitzen el seu mètode.

Trobareu més informació sobre aquest autor i la seva vida a la pàgina web del diari "el mundo" el qual li dedica un article després de la seva mort a la seva residència de Màlaga (Marbella):

(Font de informació i font de la imatge)

El mètode d'Allen Car es coneix amb el nom de mètode Easyway, i no sols s'ha aplicat en persones que volen deixar de fumar, també s'ha utilitzat per ajudar a les persones a superar pors o arribar a metes difícilment superables.

A continuació, podeu veure un vídeo que mostra en què consisteix el mètode Easyway:


Font: www.youtube.com

Finalment, destacar que la dependència psicològica del tabac pot trencar-se a partir d'una experiència  tant impactant com la viscuda per Allen Car (la mort de dos éssers estimats), tot i que no cal arribar a aquests extrems, la idea seria que la persona prengui consciència dels desavantatges de l'addicció i  li posi fi. És per això que resulta tant interessant conèixer el mètode o els pensaments que han sucitat l'abandonament d'aquest hàbit en una persona per tal de poder-ho compartir amb aquell qui no sigui capaç de deixar de fumar. 

Míriam

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Carl G. Jung i l'inconscient col·lectiu

Qui és Car1 G. Jung?
Metge, psiquiatre i psicòleg suís (Kesswil, Thurgau 1876 - Kiisnach, Zliric 1961).
La seva aportació fonamental: 
  • Relacionar la libido amb el conjunt de l'energia vital de la psique
  • Estudi de l'inconscient col.lectiu, que ell va estudiar en els mites, les llegendes i les tradicions, les idees religioses i l'art, així com a partir dels somnis i la imaginació.
En paraules de Gerad Wehr, Jung fou l'alumne més creatiu de Freud, amb qui va poder discutir de tu a tu, que fou capaç de formular la crítica constructiva que exigia la investigació psicològica moderna.


El pensament científic de Jung

Els primers treballs de Jung són: 
  • Estudis experimentals sobre las associacions lliures
  • Estudi de la demència precoç.
Cal destacar la conferència sobre: La importáncia del padre en el destino del individuo. Una de les més convincents en la literatura psicoanalítica sobre aquesta matèria. Tenint en compte que la psicoanàlisi ha valorat sempre més la figura materna que la paterna.

Col·laboració científica amb Freud: Jung va donar assenyalats serveis a la psicoanàlisi tal com Freud la va entendre. També, l'abordatge psicoanalític de les psicosis procedeix, en gran part, de Jung.
Participa amb l'organització internacional del moviment. Funda l'any 1911 la Societat Internacional
de la Psicoàlisi, i Jung en fou elegit president.


Concepte d'inconscient i d'arquetip

L'aspecte més important del pensament de Jung queda concentrat en l'oposició conscient-inconscient.
  • L'inconscient, per a Jung, seria tot el fons psicològic personal, el dispositiu primitiu de totes les activitats psíquiques. Aquí conviuria el bo i el dolent, el diví i el diabòlic, l'ideal i el sensual, aportant amb totes les seves energies la vida a l''individu. 
  • L'inconscient individual naixeria i s'elaboraria sobre el fons de l'inconscient col.lectiu.
  • L'inconscient col·lectiu seria la trama bàsica o la matèria primera de tota la vida psicològica de la humanitat en general, passada i futura, per damunt de les vicissituds del temps, de les particularitats concretes i de les circumstàncies individuals.És com un dipòsit de tota l'experiència humana i de totes les vivències que poden donar-se en la naturalesa personal.
Aquest concepte d'inconscient col.lectiu estaria basat en determinades observacions genials que Jung recull del fet de l'identitat de certes llegendes, mites i motius folklòrics que es repeteixen, en formes idèntiques, en llocs absolutament apartats entre si, en el temps i l'espai. I també se sustenten en el fet que en certes ocasions alguns malalts mentals reprodueixen exactament imatges semblants a les que poden trobar-se en els
antics textos de civilitzacions antiquissimes i remotes (arcaiques), motiu pel qual Jung anomena "arquetips" a aquesta mena d'imatge i de pensament.

  • Arquetip del llatí 'archetypum'i aquest del grec, 'archétypos' (d"archein', ésser el primer, i 'typos: model): model original i primitiu en un art o en qualsevol altra cosa.

Després d'entendre la idea d'inconscient col·lectiu, us pregunto:
Penseu que pot existir realment una base psicològica comuna a totes les persones? Si és així quines experiències viscudes per vosaltres ho podrien fonamentar?

Personalment, crec que realment podria existir una part d'inconscient compartida per tots nosaltres de la qual no en podem dir gaire perquè no coneixem les connexions reals, no les veiem, però sí en podem observar els resultats. Un exemple que els mestres segurament coneixeu és el dels mandales, dibuixos en cercle que fan gairebé tots els nens i nenes del món independentment d'on visquin.


Míriam Duran
 
Font:
http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewFile/44932/60356

martes, 26 de octubre de 2010

La cafeïna i la glucosa milloren l'atenció i l'aprenentatge

Científics espanyols demostren que la combinació de cafeïna i glucosa milloren l’atenció, l’aprenentatge i la memòria verbal.

Dades de  l’estudi científic:

  • Es titula “Efectes de la cafeïna i la glucosa, sols i combinats, en la funció cognitiva.”
  • Realitzat per: científics de la Universitat de Barcelona
  • Publicat a la revista científica “Human Psychopharmacology: Clinical and Experimental

La investigació es va realitzar amb 72 homes i dones entre els 18 i 25 anys que van ingerir diferents begudes a primera hora del matí en dejú:
  • Aigua (150 ml)
  • Aigua amb 75 mg de cafeïna
  • Aigua amb 75 g de glucosa
  • Aigua amb 75 mg de cafeïna i 75 g de glucosa

A partir d’aquí, els investigadors van estudiar els efectes d’aquestes begudes sobre:
  • L’atenció
  • L’habilitat manual
  • Les funcions visuals, espacials i frontals
  • La memòria (immediata, a llarg termini) i  treball
  • L’estat subjectiu

Resultats:
-         L’administració conjunta d’aquestes dues substancies (cafeïna i glucosa) tenen beneficis en l’atenció i en l’aprenentatge de les persones així com també en la memòria verbal.
-         Quan les substàncies es subministren individualment, els efectes beneficiosos obtinguts eren parcials, en comparació amb els observadors en la combinació de tots dos.

Altres estudis relacionats:
-         Escola de Medicina Tropical de Londres: conclou que el consum moderat de cafeïna pot millorar el rendiment dels treballadors per torns.


Davant d’aquest estudi científic, podríem reflexionar sobre si realment seria bo prendre usualment cafeïna per estar més atents a classe, al treball i a d’altres situacions en què requeríssim estar més atents. Com pot afectar la ingesta diària de cafeïna a la persona? Quins perjudicis pot tenir a nivell cerebral i psicològic? És realment bo?

Us deixo obert aquest debat perquè doneu la vostra opinió i expliqueu si vosaltres utilitzeu la cafeïna continguda en algunes begudes per estudiar o fer qualsevol altra cosa. 

Míriam

Font: 

La investigació la he extret de pàgina web següent:

martes, 19 de octubre de 2010

Generar un nou comportament

No sols la vivència real d'una situació i la seva repetició poden crear una pauta de percepció, és possible que també es puguin crear a través d'altres camins com la imaginació. Aquest raonament es pot comprovar amb el Generador de Nou Comportament de John Seymour i Joseph O'Connor.

Generador de Nou Comportament: tècnica que permet crear o dissenyar comportaments.

Exemple: millorar la nostra comunicació en una conferència.

  • Imagina que et comportes de la manera que t'agradaria: et post inspirar en algú que t'agradi com ho fa si et costa imaginar-te.
  • Observa l'escena a mesura que es desenvolupa a la teva ment, com si fossis un espectador de tu mateix. Afegeix sons ambientals i algunes característiques del moment.
  • Un cop creada l'escena imagina que et fiques dins d'aquesta i la vius com si estiguessis a dins. Nota com et sents i, les reaccions de la gent que hi ha a l'escena.  Coincideix aquest comportament amb els teus valors i integritat personal?
  • Si no et sents satisfet al respecte, torna a canviar la pel·lícula tants cops com vulguis.
Un cop hagis aconseguit una actuació que t'agradi notaràs tranquil·litat pensant en allò.

Aquesta estratègia l'utilitzen atletes d'alt rendiment, tal com comenta Seymou. Observen vídeos dels seus rivals i imaginen que estan responent adequadament a les jugades. Ho fan intentant afegir el màxim possible d'estímuls associats al joc. Quan surten a jugar el seu sistema neriviós ja està sensibilitzat al comportament del rival.

Podeu utilitzar aquesta estratègia per qualsevol activitat o comportament que vulgueu millorar. Es tracta de canviar la nostra percepció de les coses tal com vam fer el dia de classe amb “una persona que no ens caigués bé”.

sábado, 9 de octubre de 2010

Sensació i percepció: recursos i animacions

La sensació i la percepció són dos processos molt relacionats entre ells. 
  • Sensació: procés pel qual els receptors sensorials capten, tradueixen i transmeten informació al cervell.
  • Percepció: procés cognitiu pel qual l’home configura la informació sensible en objectes significatius.

Per aprofundir en aquests dos processos psicològics, he trobat una pàgina web molt i molt interessant de Psicologia! La web conté diferents temes i moltes animacions, vídeos, activitats d'autoavaluació i documents de teoria en un format molt atractiu i actualitzat. 

Us animo a visitar aquesta pàgina personal de José Ramón Gómez, així que entreu en aquest  enllaç que us deixo a continuació!

Per últim, us penjo un vídeo sobre percepció subliminal que us trobareu també a la web esmentada el qual m'ha cridat especialment l'atenció. Espero que us agradi.


miércoles, 29 de septiembre de 2010

La sensació i l'estimulació precoç

"Si a un recién nacido de sólo 2 días de edad se le permite lateralizar entre un pañal embebido en líquido anmiótico de su madre y otro pañal embebido en suero fisiológico o líquido amniótico extraño, se puede observar que el niño reacciona dirigiéndose hacia el líquido amniótico de su madre, lo que significa que este niño de apenas dos días es capaz de reconocer la existencia del medio ambiente en el cual estaba inserto." Dr. Víctor Femández H

El meravellós món de les sensacions és el primer que coneixem els éssers humans. Ja durant el període intrauterí, comencem a rebre estímuls de l'entorn immediat com són la veu de la mare o la música que aquesta escolta. 

Després de cercar informació entorn l'estimulació precoç i les primeres sensacions que percebem, he trobat una síntesi d’una conferència molt útil per entendre fins a quin punt les sensacions són tant vitals per l’existència humana.

El Dr. Víctor Fernández H. en la conferència "Estimulación temprana: los cruciales primeros 3 años" explica diferents experiències o investigacions que justifiquen en gran mesura que les sensacions es comencin a percebre abans del naixement, així com també, la necessitat d’estimulació en els primers anys de vida.

A continuació, destaco alguns punts que he trobat essencials per entendre la capacitat de sentir que poseeix el fetus:
  • Abans del naixement. Agregant sucrosa en el líquid amniòtic es pot observar que la ingesta d’aquest líquid és major, demostrant que els receptors gustatius es troben actius.
  • Treballs recents indiquen que el nounat tindrà preferència per la música que la seva mare escoltava abans de néixer. Això senyala que hi ha percepció acústica dins de la cavitat uterina.
  • Observant els receptors de tactopressió que hi ha en la regió bucal i peribucal del nen recent nascut es verifica que hi ha hagut una gran activitat en aquestes.

Altres punts de la conferència que m’agradaria emfatitzar per entendre millor la necessitat d’estimulació precoç dels nens i nenes a les primeres esdats serien els següents:
  • L’any 1938 sorgeixen les primeres publicacions de Harold Skeels i col·laboradors de Iowa Child Welfare Research Station dels Estats Units. En aquestes es demostrava com nens retardats mentals milloraven el seu nivells intel·lectual en ser apartats molt aviat dels orfenats i transferits a ambients enriquits d’estímuls afectius i cognitius.
  • Estudis recents senyalen que l’estimulació que prové de l’entorn resulta ser indispensable per la formació adequada de l’arquitectura cortical, demostrant que la diferenciació en certes àrees (somatosensorial, visual i motora) depenen en gran mesura de l’estimulació rebuda.

  • Altres treballs indiquen que la desnutrició calòrica-proteica, durant els primers anys de vida, produeix un retard significatiu del creixement cerebral evident que va acompanyat d’un sever retard psicomotor i afectiu.

Amb tot, tenim prou dades com per saber que l’estimulació de les sensacions esdevé la base del desenvolupament de les persones. A classe, ja havíem remarcat la interacció constant que hi ha entre el cos i la ment, penso que després d’aquesta recerca encara s’entén més la necessitat d’estímuls (cognitius, afectius) per tenir unes estructures neuronals més desenvolupades a les primeres edats.


Míriam Duran