La comunicació humana

Un bon llibre per analitzar la complexitat de la comunicació humana és el de Paul Watzlawick titulat Teoria de la comunicación humana. En aquest es presenten les característiques bàsiques de la comunicació dels humans i com aquesta pot resultar contradictòria i en ocasions patològica.

Com a punt positiu, al llarg de la lectura s’analitzen situacions comunicatives concretes. I, hi ha un capítol en el qual s’extreuen fragments de l’obra “Quién le teme a Virginia Woolf?” per observar les relacions entre els diferents personatges i fer-ne una interpretació objectiva.

Exemple de la pàgina 152 del llibre:

Jorge: No es agradable lo que has dicho, Marta.

Marta: ¿No es qué?

Jorge: ...agradable.

Marta persiste con menos elegancia:

Marta: Me gusta verte enojado, es como más me gustas... enojado. Eres siempre tan... tan... molusco. No tienes...¿cómo diría...?

Jorge: ...¿agalllas...?

Marta: ¡SIEMPRE CON TUS EUFEMISMOS! (Pausa) [Pàg. 14.].

Después todos ríen.”

Després d’aquest fragment es comenta el següent:

El riure sembla indicar acceptació de tal manera que té un efecte estabilitzador, homeostàtic. Però ara ja resulta evident quant de generalitzada és la seva simetria ja que fins i tot el més lleu desordre per part d’un d’ells desencadena una nova batalla perquè l’altre es torna immediatament i iguala les seves posicions. [Pàg. 152]

D’altra banda, per entendre aquestes explicacions és important haver llegit les pàgines precedents ja que és on s’entenen elements com: acceptació de la comunicació desqualificació de la comunicació, la confirmació, el rebuig, la impenetrabilitat, la escalada simètrica, complementarietat rígida, ...

Finalment, és una bona lectura per un futur psicopedagog el qual ha d’adquirir unes competències emocionals i comunicatives que li permetin relacionar-se amb tot tipus de persones (pares, mestres, ...) de manera que entengui tot allò que hi ha darrera d’una situació comunicativa i sàpiga respondre amb l’eficàcia pròpia d’un bon professional. 

Referència bibliogràfica:

Watzlawick, Paul; Beavin, Janet y Jackson, Don D.: Teoría de la comunicación humana: interacciones, patologías y paradojas, Barcelona; Editorial Herder, 1995.

Altres enllaços relacionats amb la teoria de la comunicació:

Mirié, Marija. [www] 

http://copresida.gob.do/estigma/recursos/M.Miric_Estigma_social_desde_la_TCH.pdf (18.01.11)

Aprenem dels errors

"Aprendemos de los errores mucho más que de los éxitos" J. O'Connor i J. Seymour.

O'Connor i Seymour són els autors del llibre Introducción a la programación neurolingüística en el qual presenten el model TOTE: Test-Operate-Test-Exit, Prova-Operació-Prova-Sortida. Aquest model, es basa en la idea de que els errors són útils ja que són resultats que no volem en el context on ens trobem i serveixen com a informació per apropar-nos a l'objectiu que perseguim.

Cal tenir present que la PNL es centra en com aprendre millor sense tenir en compte el què s'aprèn. Els autors del llibre defensen que la manera més ràpida i efectiva d'aprendre és utilitzar allò que succeeix de manera natural.

En referent als fracassos i errors, al llarg de la lectura es cita a Robert Dilts, un autor que ha desenvolupat una tècnica per convertir el que es pot veure com un fracàs en informació útil per aprendre tenint en compte els passos següents:

1)    Qüestionar quina és l’actitud o creença problemàtica, en quina àrea s’obtenen els resultats no desitjats, quins mals sentiments provoquen i quines imatges ens susciten.

2)    Agafar consciència de les pròpies sensacions i quina funció tenen.

3)    Identificar una experiència positiva que pugui succeir en el futur.

4)    Construir una imatge de l’objectiu o l’actitud desitjats que tingui en compte el que s’ha après de les sensacions, imatges i paraules associades a la creença.

5)    Pensar en els objectius amb una anticipació positiva.

Com es pot observar, els passos seguits són ja coneguts per nosaltres; la tècnica d’imaginar una situació tal com ens agradaria que fos s’aplica a qualsevol objectiu i ens permet aprendre d’experiències passades.

Altres idees sobre l’aprenentatge que es poden anar captant al llarg de la lectura són:

-        El vertader aprenentatge significa aprendre altres maneres de fer el que s’ha aconseguit realitzar.

-        Per aprendre el màxim possible de qualsevol situació o experiència, es necessita recollir informació des del major nombre de punts de vista possibles.

-        Les creences positives són permisos que estimulen les nostres capacitats. 

Finalment, l’aprenentatge és una aproximació successiva a aquell estat al qual desitgem arribar. Personalment, penso que no existeix una única manera d’aprendre però que, tal com afirmen els autors esmentats, els errors són una font d’aprenentatge molt important en la vida de qualsevol persona.

Font: 

O'CONNOR J., SEYMOUR J. (1995). Introducción a la programación neurolingüística. Barcelona: Urano.

Centres energètics i emocions

La imatge mostra la localització dels principals Centres Energètics del cos humà. Aquests centres estan especialitzats en absorbir l’energia i distribuir-la a les glàndules, centres nerviosos i òrgans corporals.

La funció dels Centres Energètics està relacionada amb la consciència i, sobretot, amb les emocions que afecten al flux d’energia a través dels centres. Quan el cos emocional de la persona presenta una alteració relacionada amb una dificultat emocional d’una àrea determinada, aquesta alteració emocional es tradueix en una alteració del flux d’energia d’un centre determinat.

Per tant, cada Centre Energètic es pot relacionar amb un tipus d’emocions (i amb elements espirituals). L’alteració del flux energètic pot suposar un estrés crònic que afecti negativament al cos físic.

La font de la imatge i de la definició és la següent:

http://www.kundalini-web.com.ar/centros.htm

D’aquesta web, he agafat només algunes idees que poden ser útils pel tema de les emocions relacionades amb el cos però que formen més part de la parapsicologia més que no pas d’elements estrictament científics. 

Tal com s’explica en la web següent:

http://www.cienciasevolutivas.com/Archivos/Documentos/homeP.htm

Una altre enllaç on trobareu la descripció dels centres és:

http://www.materialradiestesia.es/chakras.htm

Finalment, podem qüestionar l’existència d’aquests centres energètics i us convido a trobar-los passant la mà a pocs centímetres del vostre cos i notant en els punts que marca la imatge com un punt d’escalfor.

Miriam

"Más amor, y menos química"

“Más amor, y menos química” és el títol d’un llibre que proposa gestionar les emocions per viure més feliç sense haver de prendre fàrmacs innecessàriament. Es tracta d’una obra escrita per la psicòloga Carolina García la qual explica molts dels continguts que hem treballat a classe d’una manera lleugera i interessant.

A continuació posaré alguns fragments del llibre per mostrar-vos una mica de què tracta la lectura:

Les carències afectives i les seves conseqüències

“El amor es un término universal que utilizamos los seres humanos para interpretar las relaciones afectivas con otras personas; es el lazo o sentimiento que une a las personas y que los psicólogos definen como principalmente apego. El apego es una emoción que existe des de que nacemos, es algo innato y biológicamente obligatorio.” Pàg. 45

“La depresión es un trastorno emocional que hace referencia a un conjunto de síntomas que repercuten en la esfera afectiva del individuo.” Pàg. 49

“Los celos se pueden definir como un estado emotivo ansioso que padece una persona y que se caracteriza por el miedo ante la posibilidad de perder lo que se posee, o que se considera que se posee, o se debiera poseer.” Pàg. 55

“La asertividad es un comportamiento que nos aporta fuerza y valor para defender nuestros derechos, opiniones, sentimientos y creencias, respetando al mismo tiempo los derechos y las opiniones de los demás.” Pàg. 69

La comunicació emocional

“La comunicación emocional és la comunicación con el otro. El ser humano comunica todo su ser, se manifiesta de forma global, se afirma en cada gesto. Cada uno de los actos, gestos y palabras que manifestamos son lo que definen quiénes somos y lo que necesitamos.” Pàg. 79

“La automotivación es lo que nos permite hacer un esfuerzo para modificar nuestro estado de ánimo, físico o mental, no porque nos anime nadie, sino porque queremos hacerlo. Nos motivamos a nosotros mismos cuando sabemos lo que queremos conseguir y cómo conseguirlo; es una habilidad fundamental en el control de nuestra propia afectividad.” Pàg. 87

Decàleg de supervivència (segons l’autora)

-         Estimar-nos a nosaltres mateixos per estimar als altres

-         Treballar l’autoestima

-         Treballar el sentit de l’humor

-         Practicar la relaxació per millorar la nostra capacitat d’estimar

-         Entendre la importància del que pensem combatent els pensaments negatius i pensant en positiu.

-         La importància de portar un diari o autoregistre

-         Expressar les emocions i regular-les

-         Entrenar les habilitats socials

-         Conèixer l’estil de comportament

El llibre conclou tot destacant què significa tenir una bona salut emocional tot dient que les persones que emocionalment són sanes tenen un control sobre els seus pensaments, sentiments i comportaments, se senten bé amb elles mateixes i mantenen bones relacions interpersonals.

Finalment, és un llibre per recomanar no només perquè repassa conceptes psicològics importants sinó perquè permet entendre’s una mica més a un mateix.

Miriam